Aquests dies he pensat molt al voltant d'un tema o sentiment: la TRAÏCIÓ de l'amistat. Diferents fets a diferents àmbits m'han fet pensar en aquesta manca de respecte cap als altres i les relacions que hi ha sobre el mantell. Lligams que fan més dura aquesta falta. Reconec que la meva tendència és a ajudar sempre que m'és possible, fent-me susceptible de rebre diferents puntades.
Busco a l'enciclopèdia: TRAÏCIÓ- és quan una persona o grup trenca un compromís, un acord o una norma amb finalitat egoista semblant honest.
M'enfurisma la gent que posa una cara davant dels fets, et lliura una mà per agafar-te, mentre a l'altra guarda l'arma amb la que et ferirà. Aquells que vesteixen de mentides i manipulacions, mentre et regalen un somriure.
Em podria lliurar a la meva bogeria emocional i satisfer el meu desig de venjança, amb el pretext de què ha de pagar la seva culpa, però això només incrementaria un posterior penediment. Podria fer xantatges al traïdor amb els seus sers més estimats (què informació tinc de primera mà) però no em vull convertir en un ser despreciable com ell, i molt menys fer mal a tercers.
M'aturo a pensar en quina és la seva natura: Un ser sense maduresa emocional, que per por a afrontar la seva vida ha de mentir als qui té al costat, una persona plena de prejudicis (i qui sap si de pors) i que no aprofitarà mai les seves ferides per madurar, més li valdria fer una avaluació de les seves insatisfaccions i analitzar la seva honestedat... Penso si paga la pena mantenir el nostre nexe d'unió, perquè ha perdut la meva confiança i cordialitat. Dir que el perdono seria hipòcrita per la meva part, perquè hi ha perdons que no arriben mai, i aquest és un cas. Tampoc parlaré mal d'aquesta persona a ningú. Crec que és un acte de maduresa. No serà per la meva llengua que els altres sabran de la falta.
Al cap i a la fi, com diu la cançó tots som traïts en algun moment de les nostres vides. És una prova que passem, a fi de poder ser més grans. Només em sap greu una cosa: haver dipositat la meva confiança en una persona i trobar-me amb una agulla punxant l'estima. Només em consola una cosa: Saber de la seva natura ha fet que estimi més a la meva dona.
Busco a l'enciclopèdia: TRAÏCIÓ- és quan una persona o grup trenca un compromís, un acord o una norma amb finalitat egoista semblant honest.
M'enfurisma la gent que posa una cara davant dels fets, et lliura una mà per agafar-te, mentre a l'altra guarda l'arma amb la que et ferirà. Aquells que vesteixen de mentides i manipulacions, mentre et regalen un somriure.
Em podria lliurar a la meva bogeria emocional i satisfer el meu desig de venjança, amb el pretext de què ha de pagar la seva culpa, però això només incrementaria un posterior penediment. Podria fer xantatges al traïdor amb els seus sers més estimats (què informació tinc de primera mà) però no em vull convertir en un ser despreciable com ell, i molt menys fer mal a tercers.
M'aturo a pensar en quina és la seva natura: Un ser sense maduresa emocional, que per por a afrontar la seva vida ha de mentir als qui té al costat, una persona plena de prejudicis (i qui sap si de pors) i que no aprofitarà mai les seves ferides per madurar, més li valdria fer una avaluació de les seves insatisfaccions i analitzar la seva honestedat... Penso si paga la pena mantenir el nostre nexe d'unió, perquè ha perdut la meva confiança i cordialitat. Dir que el perdono seria hipòcrita per la meva part, perquè hi ha perdons que no arriben mai, i aquest és un cas. Tampoc parlaré mal d'aquesta persona a ningú. Crec que és un acte de maduresa. No serà per la meva llengua que els altres sabran de la falta.
Al cap i a la fi, com diu la cançó tots som traïts en algun moment de les nostres vides. És una prova que passem, a fi de poder ser més grans. Només em sap greu una cosa: haver dipositat la meva confiança en una persona i trobar-me amb una agulla punxant l'estima. Només em consola una cosa: Saber de la seva natura ha fet que estimi més a la meva dona.
1 comentario:
Una vegada més l'única cosa què puc fer és no dir res i esperar que el temps el posi on li correspon. A aquest no li faran un lloc a l'infern, a aquest li toca anar al cel.
Jo també t'estim més cada dia.
Publicar un comentario