Conversa de dones

Una dona gran i una jove seuen a les hamaques, mirant les ones de la platja. És mitja tarda. Possiblement l'home de la dona gran s'està banyant, amb un slip negre de bany.

DONA GRAN: No vull que t'ho prenguis mal, això que et diré, perquè ho faig amb tota la confiança del món. Només t'hauries de comprometre amb un home quan vulguis tenir fills. Mai abans.

DONA JOVE: Però jo no tinc ganes de ser mare. Al menys encara. I no per això haig d'estar condemnada a estar sola.

GRAN: Quan jo era jove, ja m'espavilava tota sola. M'agradava viatjar, em divertia amb amics per aquí, amics per allà. Tenia una feina de poques hores... i de sobte: Em va cridar l'instint. Unes ganes terribles de ser mare. I també et passarà a tu. Serà llavors quan trobis al teu "home".

JOVE: Però també puc trobar primer a l'home i desprès venir l'instint...

GRAN: Quan jo vaig conèixer el meu Tolo vaig dir: "aquest". I va ser ell. A l'any ja m'havia embarassat.

JOVE: I et va donar igual un que un altre.

GRAN: No, i ara. Tenia els meus requisits.

JOVE: El primer imagino que fos fèrtil.

GRAN: Quines coses dius... Calien dos requisits: que fos valent, o sigui que si tenia una relliscada no m'ho digués, res d’homes amb remordiments...

JOVE: M'estàs dient que abans demanar fidelitat demanaves immoralitat? Jo vull ser la única. Si m'entero que veu a una altra dona... li tallo en rodanxes!

GRAN: Amb el temps comprendràs que això no és tan important. L'altra cosa que li demanava és que fos independent, o sigui que no li hagués de fer de mare. En Tolo i jo som dos mons que ens aguantem sols i que vàrem acordar concentrar els esforços en un mateix projecte: el nostre nen. (La dona jove observa com en Tolo s'estira la goma de l'slip en sortir de l'aigua. Li dona un mos a la pruna mentre intenta digerir la imatge). Aquest era el nostre pacte. M'entens, oi?

JOVE: Crec que sí. Una relació basada en el romanticisme.