Ell i ella estan sopant. Ell té la mirada fixa al plat i mareja el menjar amb la forquilla. Ella menja amb meticulositat.
ELL. No et preocupis per jo. (cínic) No li diré a ningú que parles amb la boca plena. (Silenci. Ella continua menjant. Mastega fort) Ja sé que vares anar a una escola de monges i allà eren molt estrictes. (Silenci. Intenta dur menjar a la boca, però no pot. La mira) Ja sé que les monges et van ensenyar que no hem de parlar amb la boca plena (pausa) i que s’ha de mastegar poc a poc a fi de que tot passi per l’esòfag ben triturat. (Ell intenta menjar, davant de la passivitat d’ella. quan està a punt de ficar-se el menjar a la boca, ella interromp.)
ELLA. No en balde nos dió Dios la boca y las muelas.
ELL. (silenci. Ella torna a menjar sistemàticament. Mira com menja. S’escolta com mastega). L’estómac és capaç de digerir qualsevol cosa, per dura que sigui. (la mira. Intenta menjar, però quan té la forquilla a prop de la boca es deté). Saps... hem de fer això més sovint. Vull dir... parlar mentre sopem. (pausa de silenci. Ell la mira.) Casi no et veig... i un home necessita parlar amb la seva dona.
ELLA. (continua menjant sistemàticament. Sense mirar-lo. Fa un petit rot.)
ELL. Ahir vaig tenir un somni. (Sense deixar de mirar-la) Estava a la muntanya. Pujava per un sender, un tallafocs entre els pins... Feia molta calor. Suava molt. Volia arribar al cim. Sabia que m’esperava alguna cosa meravellosa.
ELLA. (Sense mirar-lo.) Et menjaràs aquest tros de pa?
ELL. (Silenci) No, pots agafar-lo. (Ell baixa el cap i mira el plat) Mai aconseguia arribar al cim. Al cim del somni, saps? Sabia que quan més pujava més lluny em trobava del cim.
ELLA. (Per primera vegada el mira als ulls. Sense malícia. Ell manté la mirada) Estàs jugant brut. Saps que no suporto que parlis amb metàfores. No les entenc.
ELL. (Silenci) Va ser la teva mirada qui em va empentar a pujar. (Silenci) Cada dia desperto tremolant, pensant que hauré de tornar a fer el camí de pujada. Però no és això el que em preocupa. No tinc por a fer el camí, sinó a que desaparegui el mapa.
ELLA. (sense escoltar-lo) Molt bona aquesta moussaka.
ELL. (desolat) Gràcies. (Mira el plat. Agafa un bocí i comença a menjar).
ELL. No et preocupis per jo. (cínic) No li diré a ningú que parles amb la boca plena. (Silenci. Ella continua menjant. Mastega fort) Ja sé que vares anar a una escola de monges i allà eren molt estrictes. (Silenci. Intenta dur menjar a la boca, però no pot. La mira) Ja sé que les monges et van ensenyar que no hem de parlar amb la boca plena (pausa) i que s’ha de mastegar poc a poc a fi de que tot passi per l’esòfag ben triturat. (Ell intenta menjar, davant de la passivitat d’ella. quan està a punt de ficar-se el menjar a la boca, ella interromp.)
ELLA. No en balde nos dió Dios la boca y las muelas.
ELL. (silenci. Ella torna a menjar sistemàticament. Mira com menja. S’escolta com mastega). L’estómac és capaç de digerir qualsevol cosa, per dura que sigui. (la mira. Intenta menjar, però quan té la forquilla a prop de la boca es deté). Saps... hem de fer això més sovint. Vull dir... parlar mentre sopem. (pausa de silenci. Ell la mira.) Casi no et veig... i un home necessita parlar amb la seva dona.
ELLA. (continua menjant sistemàticament. Sense mirar-lo. Fa un petit rot.)
ELL. Ahir vaig tenir un somni. (Sense deixar de mirar-la) Estava a la muntanya. Pujava per un sender, un tallafocs entre els pins... Feia molta calor. Suava molt. Volia arribar al cim. Sabia que m’esperava alguna cosa meravellosa.
ELLA. (Sense mirar-lo.) Et menjaràs aquest tros de pa?
ELL. (Silenci) No, pots agafar-lo. (Ell baixa el cap i mira el plat) Mai aconseguia arribar al cim. Al cim del somni, saps? Sabia que quan més pujava més lluny em trobava del cim.
ELLA. (Per primera vegada el mira als ulls. Sense malícia. Ell manté la mirada) Estàs jugant brut. Saps que no suporto que parlis amb metàfores. No les entenc.
ELL. (Silenci) Va ser la teva mirada qui em va empentar a pujar. (Silenci) Cada dia desperto tremolant, pensant que hauré de tornar a fer el camí de pujada. Però no és això el que em preocupa. No tinc por a fer el camí, sinó a que desaparegui el mapa.
ELLA. (sense escoltar-lo) Molt bona aquesta moussaka.
ELL. (desolat) Gràcies. (Mira el plat. Agafa un bocí i comença a menjar).
1 comentario:
No sé si estos textos tendrán vida en los escenarios, pero me encantaría verlos representados. Creo que sorprenderían a mas de un@. un abrazo.
Publicar un comentario