No basta amb el breu llampec per arrencar-ho d'arrel. no n'hi ha prou. Vaig girar el cap i allà hi eres, amb la paraula "SEMPRE" als llavis, esperant el teixit dels mots. No basta amb fer dentades al silenci per moure l'aire. No n'hi ha prou.
Només hi ha una evidència, i és la llei de la gravetat. Sense ella seriem com gossos sense amo. La seva força ens fa entrar dins de nosaltres i reconèixer les pujades i les baixades del nostre vaixell.
Batallem contra Déu toscament. Mai l'aire ens ha fregat les galtes, però tot i així creiem que ho fa cada matí quan sortim al carrer. El dia que arribi el veritable buf ens agafarà d'esquena, mendicant la brisa d'unes paraules a qui les mastega pels nostres ulls.
No basta amb el breu llampec per arrencar-ho d'arrel.
6 comentarios:
sempre és un mot que em fa molta por, (sempre tenc peròs, ja ho saps)però una vegada em van dir que mai encara fa més por, i és així...ens seguirem abraçant amb les mirades per tal de moure alguna cosa, encara que només sigui un petit bocinet. Enyoro una abraçada forta...t'envio una plena d'esperança.
Me cuesta seguirte en este momento, pero creo que te vendría bien un descanso. Siempre te digo que haces muchas cosas y te involucras demasiado. Aprobecha el puente para descansar.
Besitos
A vegades només cal estar atent al que ja tenim al costat per ser feliços.
me parto ;)
aprendre a dir que no és important, però encara ho és més aprendre a acceptar un no per resposta ♥ ;)
Cuando llegue lo sabrás. No seas tan catastrófico.
Publicar un comentario