ELLA: Arribes tard, com sempre.
ELL: No és tan tard...
ELLA: Mitja hora.
ELL: Menys... només vint minuts.
ELLA: Tard, com sempre.
ELL: De vegades no té importància...
ELLA: Jo mai arribo tard a cap cita.
ELL: I jo sempre.
ELLA: Per què?
ELL: Per què, què?
ELLA: Per què sempre arribes tard?
ELL: I tu per què mai arribes tard?
ELLA: Perquè sóc puntual...
ELL: Jo mai vaig ser puntual... Per què anava a ser-ho ara?
ELLA: Perquè t'anaves a trobar amb mi.
ELL: Sempre arribo tard... saps que sempre arribo tard.
ELLA: Sí, com no ho vaig a saber.
ELL: I si saps que arribaré tard per què arribes d’hora?
ELLA: Jo també he arribar tard.
ELL: Llavors?
ELLA: Sempre em guanyes, sempre. Has arribat després.
ELL: No vaig voler. Vaig tenir problemes. Em vaig trobar amb un amic.
ELLA: No ens veiem gairebé mai.
ELL: Sóc igual amb tothom... a més, em va costar trobar el lloc.
ELLA: És exclusiu. Volia que et costés trobar-ho.
ELL: Llavors no sé per què protestes. Has arribat tard, jo he arribat tard. M’has citat a un lloc difícil...
ELLA: T'adones? Sabia que arribaries tard, llavors he vingut tard també. He pensat, per primera vegada en la seva vida haurà d'esperar-me i ... arribes més tard que jo. Odio la teva impuntualitat!
3 comentarios:
Com que som una tardona empedernida haig de defensar la tardança! A més, no s'hi val que a sobre ens possin trampes per fer-nos arribar més tard i tenir una excusa per discutir!
Jo, com puntualíssima que sóc, tampoc entenc els que sempre arriben tard. Sobretot quan és suposa que algú té ganes de veure't!
sóc bastant puntual, al menys intento que no m'esperin, cosa que no suport, haver d'esperar!!!!
Publicar un comentario