CONVERSA NOCTURNA 18

ELLA. De vegades no em fa falta mirar al cel per veure els estels o... què sé jo, estar a la costa per sentir la brisa del mar.

ELL. Això està bé!

ELLA. Em basta tan sols amb tancar els ulls i deixar-me endur.

ELL. M'alegro.

ELLA. El dolent és que cada vegada que tanco els ulls, cada vegada que te'ls ofereixo, em regales una nova ferida.