Esgarrapat per la tempesta, 
emportat per la deriva, 
sense poder entendre com passa el dia, 
sense poder proclamar que som 
supervivents. 
Aferrats a la fusta que ens manté 
amb el cap fora de l'aigua, 
tot i l'amargor que duim als llavis. 
Aferrats a la fusta
intentant desvestir la sortida
de la nostra destrucció. 
Qualsevol perspectiva de vida
demana confiança a les nostres mans,
exigeix una mirada sobre l'horitzó.
La imatge pertany a Galería de Constantino M. Aniceto
 
2 comentarios:
No ebs enfonsarem. Agafats de la mà superarem la vida. T'estim i estaré sempre al teu costat
Pobre barca, que la tempesta ha trocejat, no sé si és un salvavides massa fiable, tindrem sort si mirant l'horitzó veiem algun miratge-illa on podem arrecerar-nos per evitar la nostra destrucció...
Una abraçada,
M. Roser
Publicar un comentario