lunes, 7 de febrero de 2011

Fàstic de mediocres

Escoltem les veus sonant com grunys, el brot cridaner de paraules que vomiten des de la seva immundícia. Infeliços, que necessiteu de mentides per donar sentit a la vostra existència, que necessiteu davallar als altres per trobar plaer. Quin fàstic que em feu, a les vostres oficines, nauseabunds gossos, obligats a menjar-vos la vostra merda cada dia, amanida d’amargors vàries. Teniu una vida plena de morts immundes i no us ho venim a recordar. Devoradors de brutícia, carronyers que necessiteu de la morbositat per sentir-vos grans. Teniu l’ànima corrupta per la mediocritat. Mai trobareu la felicitat, perquè teniu una llengua pudent i ningú us voldrà besar.

La vida és així: Uns som conscients de la sort que tenim de ser feliços i ho aprofitem, d’altres ofegats a la seva sutzor mai trobareu pau interior. No em feu pena. És el camí que heu escollit. Espero que moriu asfixiats per la vostra mediocritat.

4 comentarios:

Joana dijo...

ufffff, no sé molt bé a qui dediques aquestes paraules, però pel que sembla se les tenen molt merescudes.

chuscartes dijo...

Iris, avui m'he enfadat molt. Tal volta d'una manera desmesurada, ja que no acostumo a burxar tant. He vist com feien mal a algú que m'estimo amb mentides i falsos rumors. Odio aquesta mena de gent que cerca la manera de fer mal. Si sabés qui són exactament els hi diria a la cara.

Una forta abraçada! Jesús.

Cenicienta dijo...

La persona a qui defens amb les teues paraules segur que està ben orgullosa de la teua estima i ho valorarà sempre.

Dorothy dijo...

Fer mal amb paraules i mentides és només començar. Només cal que una persona comenci, perquè tota una sèrie de mediocres la segueixin i no puguis fer res per demostrar que allò no és així...