Pinzellades de desig, subtils,
profetitzant eternitats a mossegades,
cremant el sentit de la vida.
Som la tela,
el bastidor on cau la llum
de les nostres flors.
Petons que esquincen amb precisió
els pètals carnals del temps,
de les flors dels ametllers.
Cada record té la forma
que el teu ventre ha dibuixat a les meves mans.
4 comentarios:
El contrast entre les pinzellades impressionistes (sobre la tela del poema), les mossegades, i l'eternitat; el sentit de la vida, que és viure-la, cremat; els pètals carnals, les flors dels ametllers esquinçades: tot plegat s'escau a aquesta preciosa època de l'any, freda i lluminosa.
Som el llenç on es reflecteix la realitat a pinzellades...
Ara podriem fer molts poemes mirant la flor d'un blanc rosat dels ametllers, pinzellada a pinzellada...però segons quí els observi escriurà poemes profunds d'eternitats com aquest teu, a mi em surten més bucòlics...
M. Roser
...prodfetitzant eternitats a mossegades... M'encanta, m'encanta, m'encanta!
Publicar un comentario