que m’uneixen a tu.
Destinat a ells, la meva vida
s’embrolla, vola, guimba,
giravolta, em tiba.
Queda lligada a les seves carícies.
Els teus llavis. què dolços.
A voltes meus. Només a voltes.
Em capbusso. M’allibero a ells.
Faig foc al seu contra.
Em llenço i la tendresa m’admet.
La sang salta, s’enganxa,
s’endinsa, sospira,
gemega, es delecta.
Banya els nostres anhels.
Els teus llavis. a voltes meus.
Només a voltes. Què delicats.
Els teus llavis, meus. No sempre.
Sense por, sense indulgències.
A voltes meus. Només a voltes.
2 comentarios:
Uns llavis curiosos, ara i són , ara no, ara són teus ara no...Sobretot uns llavis molt poètics.
Petons,
M. Roser
aquest llavis són sempre teus, quasi més que meus, quan encara no t'han deixat de sentir ja et noten a faltar
Publicar un comentario