Esgarrapat per la tempesta,
emportat per la deriva,
sense poder entendre com passa el dia,
sense poder proclamar que som
supervivents.
Aferrats a la fusta que ens manté
amb el cap fora de l'aigua,
tot i l'amargor que duim als llavis.
Aferrats a la fusta
intentant desvestir la sortida
de la nostra destrucció.
Qualsevol perspectiva de vida
demana confiança a les nostres mans,
exigeix una mirada sobre l'horitzó.
La imatge pertany a Galería de Constantino M. Aniceto
2 comentarios:
No ebs enfonsarem. Agafats de la mà superarem la vida. T'estim i estaré sempre al teu costat
Pobre barca, que la tempesta ha trocejat, no sé si és un salvavides massa fiable, tindrem sort si mirant l'horitzó veiem algun miratge-illa on podem arrecerar-nos per evitar la nostra destrucció...
Una abraçada,
M. Roser
Publicar un comentario