Escoltem les veus sonant com grunys, el brot cridaner de paraules que vomiten des de la seva immundícia. Infeliços, que necessiteu de mentides per donar sentit a la vostra existència, que necessiteu davallar als altres per trobar plaer. Quin fàstic que em feu, a les vostres oficines, nauseabunds gossos, obligats a menjar-vos la vostra merda cada dia, amanida d’amargors vàries. Teniu una vida plena de morts immundes i no us ho venim a recordar. Devoradors de brutícia, carronyers que necessiteu de la morbositat per sentir-vos grans. Teniu l’ànima corrupta per la mediocritat. Mai trobareu la felicitat, perquè teniu una llengua pudent i ningú us voldrà besar.
4 comentarios:
ufffff, no sé molt bé a qui dediques aquestes paraules, però pel que sembla se les tenen molt merescudes.
Iris, avui m'he enfadat molt. Tal volta d'una manera desmesurada, ja que no acostumo a burxar tant. He vist com feien mal a algú que m'estimo amb mentides i falsos rumors. Odio aquesta mena de gent que cerca la manera de fer mal. Si sabés qui són exactament els hi diria a la cara.
Una forta abraçada! Jesús.
La persona a qui defens amb les teues paraules segur que està ben orgullosa de la teua estima i ho valorarà sempre.
Fer mal amb paraules i mentides és només començar. Només cal que una persona comenci, perquè tota una sèrie de mediocres la segueixin i no puguis fer res per demostrar que allò no és així...
Publicar un comentario