Fiblada plaent,tatuatge del nom als palmellsque t’encenen cada copque et cauen sobre el cos.Desig d’engolir-te,rosa que floreixpresonera de l’esclat a la boca.Brot de joia matinal,mossec de lilàsque em fan TEU.
Cap vida és absurda...filosòfica la teva, segons aquest poema i potser s'intueix un punt de dramatisme...Una abraçada,M. Roser
M'has deixat sense paraules. ës molt bonic, profund i romàntic.Enhorabona!!!Una abraçada i una altra per a tu M. Roser.Des del teler, Joana
"Fiblada plaent" Sempre, un punt de contrast, acompanya el plaer...
Moltes gràcies M Roser. Hi ha un punt de dramatisme al poema, però que es veu compensat per la part complementària del plaer. Moltes gracies Joana per les teves paraules. Jordi, tot plaer comporta un dolor, una fiblada, que accentua el goig. Gràcies
Publicar un comentario
4 comentarios:
Cap vida és absurda...filosòfica la teva, segons aquest poema i potser s'intueix un punt de dramatisme...
Una abraçada,
M. Roser
M'has deixat sense paraules. ës molt bonic, profund i romàntic.
Enhorabona!!!
Una abraçada i una altra per a tu M. Roser.
Des del teler, Joana
"Fiblada plaent" Sempre, un punt de contrast, acompanya el plaer...
Moltes gràcies M Roser. Hi ha un punt de dramatisme al poema, però que es veu compensat per la part complementària del plaer.
Moltes gracies Joana per les teves paraules.
Jordi, tot plaer comporta un dolor, una fiblada, que accentua el goig. Gràcies
Publicar un comentario