miércoles, 9 de febrero de 2011

INUNDACIÓ DE TU

Fiblada plaent,
tatuatge del nom als palmells
que t’encenen cada cop
que et cauen sobre el cos.
Desig d’engolir-te,
rosa que floreix
presonera de l’esclat a la boca.
Brot de joia matinal,
mossec de lilàs
que em fan TEU.

4 comentarios:

M. Roser dijo...

Cap vida és absurda...filosòfica la teva, segons aquest poema i potser s'intueix un punt de dramatisme...
Una abraçada,
M. Roser

Joana dijo...

M'has deixat sense paraules. ës molt bonic, profund i romàntic.
Enhorabona!!!
Una abraçada i una altra per a tu M. Roser.
Des del teler, Joana

Anónimo dijo...

"Fiblada plaent" Sempre, un punt de contrast, acompanya el plaer...

chuscartes dijo...

Moltes gràcies M Roser. Hi ha un punt de dramatisme al poema, però que es veu compensat per la part complementària del plaer.

Moltes gracies Joana per les teves paraules.

Jordi, tot plaer comporta un dolor, una fiblada, que accentua el goig. Gràcies