A l'Alemanya del segle XVII hi havia un procediment "educatiu" que consistia a fer patir a nens nobles els càstigs merescuts pel príncep. Ells pagaven les conseqüències dels actes del futur monarca. Eren els "nens de flagell". Es tractava d'una mena d'escarni transposat a altres persones. Un comportament de total inutilitat i estúpid, ja que el futur monarca mai pagava les conseqüències dels seus actes. Enric IV es va negar a acceptar-ho a França i va ordenar que "el Delfín" fos castigat sempre que es mostràs obstinat o culpable d'una mala conducta.
Si quan alguna cosa no funciona, com deia Enrique IV, la "pallissa" la rebés el responsable real del dany causat, s'evitarien molts problemes i la gestió de les organitzacions seria millor. NO estic parlant de maltractament ni de pigar, sinó de fer complir amb una disciplina, amb sentit comú. És necessari l'equilibri entre la permissivitat i l'autoritarisme. Tots dos extrems són perjudicials: una excessiva permissivitat fa que el nen no sàpiga distingir el que està bé del que està mal i que actuï segons el que li vingui de gust, de forma egocèntrica i desobedient. Un excés d'autoritarisme anul·la la personalitat del nen, ho fa excessivament influenciable pels altres i origina greus problemes d'autoestima. A l'hora d'educar als fills és important tenir paciència, sentit de l'humor i amor. Però sobretot, és important no cercar nens de flagell que paguin les conseqüències dels altres.
1 comentario:
A vegades és fa molt difícil de renyar un nen. Jo era especialment sensible i susceptible de petita. Encara ho sóc, perquè sóc com una nena.
A més, no hi crec gaire, en l'educació, desgraciadament. La genètica és molt important, cada fill és diferent als altres, encara que sigui de la mateixa família.
Publicar un comentario