ELLA: No ho diguis. No ho sents. Vas dir que m'odiaves.
ELL: Sí ho sento.
ELLA: On?
ELL: on? A totes parts.
ELLA: No et crec. La teva mà. La teva mà, per exemple. La teva mà em desitja?
ELL: Sí. Crema... Per tocar-te.
ELLA: I el teu genoll?
ELL: No. El meu genoll... El genoll em fa mal.
ELLA: T'esforces fins que el dolor et venç. No sé si ho fas per odi O per amor. Però, per molt que em vulguis, no compleixes amb les teves obligacions.
ELL: Però les meves mans si que t’estimen. Treballen... acaricien... pleguen. Em convertiré en les teves dues mans.
ELLA: Per amor?
ELL: t’ho demostraré. Em plegaré per tu.
ELLA: Qui t'ha ensenyat a donar-li tanta importància a l'amor? Raona el que dius. Estàs equivocat. Si et demanés que et quedessis a viure amb mi, ho faries?
ELL: Si tu ho volguessis si. La veritat és doble.
ELLA: Com les cares d’una fulla de paper.
4 comentarios:
quina evolució ha fet aquesta parella!!! l'enhorabona, aquesta direcció m'agrada molt més que la que duien abans...
Home, per xerrades no serà. Tanta comunicació ha de dur a alguna banda, tot i que jo no estic tan convençut de la direcció que duuen. Crec que ella no estima tant com diu.
Esa chica no tiene ganas de compromiso. Está proyectando en él sus miedos.
Peoncita, un día nos tienes que poner nombres a esas personas. Lo hará más interesante. Esta conversación es muy poética y se me escapan significados, aun así, me gusta lo que dicen. Besos
Publicar un comentario