miércoles, 2 de febrero de 2011

Conversa de supermercat. Reponedors

En Julius va traient un a un els pots de maionesa, i els va deixant als peus d’en Carles. Cada vegada que en Carles somnia amb una vida extraordinària com a polític o pensador, en Julius es veu temptat a colpejar-lo sense pietat.

JULIUS: Carles, vivim a un univers pastós, on la suposada realitat s’imposa dogmàticament. Mai faràs res d’especial. Ni escriuràs un best seller, ni rodaràs una peli, ni tindràs un romanç amb na Júlia Roberts, ni molt menys parlaràs per l’ONU. Tens un contracte “basura”, cobres una merda. No tens dret a vacances ni a cobrar triennis. No cobraràs les hores extra. I quan t’hagin explotat, t’acomiadaran sense “finiquito” i sense dret a indemnitzacions. El teu destí està a aquest supermercat, omplint les prestatgeries de gènere.

CARLES: La mare que et va matricular! Tu si que saps donar ànims.

JULIUS: Mira Carles, possiblement no hi ha una interpretació absoluta i definitiva de la realitat. Tot és revisable, però la nostra nòmina és inalterable. Tens massa fantasies.

CARLES: Però qui et parla de nòmines? A més, jo no tinc fantasies. Les fantasies són per les nenes tontes. Accepto que em diguis les coses, però, tio, les has de saber dir. És molt fàcil dir sobre els altres el primer que et passa pel cap. No vull sonar a apologista del no evolucionar. No sé si es diu així. Però jo vull aspirar a més. Tracto de millorar allò que m’envolta. Només perquè no he llegit a Sòcrates, no vol dir que sigui inculte..

JULIUS: Sòcrates no va escriure mai res.

CARLES: Ah, no?

JULIUS: No.

9 comentarios:

Dorothy dijo...

"Tot és revisable, però la nostra nòmina és inalterable". M'ha encantat! És taaaan real.
Quin gust que tornin les converses...

chuscartes dijo...

Dorothy, portem les Converses nocturnes al teatre! Estic preparant un muntatge a partir de les diferents converses que he anat penjant al blog. Serà pel MAIG. És un nou gir al meu teatre, tant com a director com a personatge.

Una abraçada.

Cenicienta dijo...

i el dia 3 de març cantam zarzuela al Teatro España!!! si és que... petons a tots dos!! Una conversa mmmm...

Dorothy dijo...

¡Qué bé! Idó ja pots anar-te preparant que d'aquest no t'escapes de què et facen una entrevista... Si vols clar, que de moment encara no hem obligat ningú.
Un petonàs

chuscartes dijo...

mmm, una entrevista? No m'espanta parlar. De fet no callo mai, així que és fàcil. Altra cosa és que diguem coses interessants...

Cenicienta, haurem de fer publicitat de la Sarsuela... Ho havia oblidat.

Una abraçada a les dues.

Cenicienta dijo...

Vull estar present a l'entrevista!! no he presenciat mai cap, i pot ser interessant escoltar el meu director!!!

chuscartes dijo...

Idò quan na Dorothy pugui quedem els tres per fer un cafè i parlar de cosetes. Una abraçada!

Dorothy dijo...

Ceni, accepto que hi siguis, però com obris la boca durant l'entrevista treuré el meu rotllo de cel·lo gegant... Jajajaja...
És broma. Pots ser-hi, clar que sí, com oient fins que acaben (20 minutets) i després xarram tots tot el temps que volguem.

Chus, crec que, sense buscar-lo, ja tens representant.

Petonets a tots dos

Cenicienta dijo...

No us preocupeu estic molt ben educada i sé estar calladeta. La visió important és la dels autors-directors del muntatge. Jo em reservaré per a la part que em toca damunt de l'escenari.
Sort als dos amb aquesta entrevista.

Carai Chus, m'hauràs de presentar aquest representant a veure si m'aconsegueix feina pels caps de setmana...

Un petó als dos