Habitatges

Que a través del meu tacte jo pogués aconseguir, per un instant, la felicitat de ser tu, de ser només la petjada que es cenyeix a la teva forma.

Atura'm allà perdut, quiet per fi i sadollat. Que en el teu cos jo besi i abraci per sempre totes les variacions possibles. M'omplo de plenitud quan em permeto viure, quan deixo que ens ploguin els anys i madurin les mans.

Voldria ser l'espai que creues avui, i demà, i cada dia. Amarar-te, com l'aigua, amb els meus anhels i xopar-me amb els teus.

Em dol tota pell, tot llavi que no van ser els teus. Em dol no poder mirar-te avui. Perquè et sento.