Aquest cor que té ales, de vegades no m'obeeix i és llavors quan el sento a la vora de la finestra com si volgués saltar al buit.
viernes, 12 de noviembre de 2010
CORS
El meu cor creu que pot anar com si el sol es manés, com si posseís vida pròpia i es nodrís per si mateix. És per això que de vegades el renyo, el controlo, l’acorralo, perquè pugui tranquil•litzar el seu vol insomne.
Aquest cor que té ales, de vegades no m'obeeix i és llavors quan el sento a la vora de la finestra com si volgués saltar al buit.
Aquest cor que té ales, de vegades no m'obeeix i és llavors quan el sento a la vora de la finestra com si volgués saltar al buit.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
És difícil, gairebé impossible conjugar i posar d'acord els dos órgans. La vida tracta d'això, de la lluita entre ells dos, depenent de qui va guanyant les batalles així ens trobam en el dia a dia.
En mi, no sé si per sort o per desgràcia, no hi ha mai batalles. El cervell és un matón macarra que no deixa que el cor digui ni mu...
Publicar un comentario