La persona, entesa des d’un punt de vista holístic no només com a cos, necessita de moltes “coses” per viure, a les que es refereix mitjançant un sistema de projectes, tensions, records, privacions... totes amb una INTENSITAT i una ORIENTACIÓ. Aquests són els vectors que considero més importants de la vida. Els fets s’ordenen o els ordenem amb aquests dos vectors o perspectives, que duts al camp biogràfic esdevenen IMPORTÀNCIA i SIGNIFICACIÓ o SENTIT.
Quan emprem l’expressió “el destí m’ha conduit fins a aquí” o “la vida...” estem emprant aquest dos vectors. Hem arribat moguts segons la importància i el sentit que ha tingut per a nosaltres la vida en aquell moment. Hem arribat segons l’equilibri dels dos. Podem dir que l’estructura vectorial de la nostra vida va d’un equilibri a un altre, saltant entre ells i creant aquestes xarxes que ens sostenen. Per això, quan ens manca una d’aquestes dues fletxes en el desplaçament, es trenca el nostre equilibri, aquell que permetia una bona fluència de la vida. Un cop se’ns desorganitza l’estructura, queda afectada per una radical desorientació.
Quan emprem l’expressió “el destí m’ha conduit fins a aquí” o “la vida...” estem emprant aquest dos vectors. Hem arribat moguts segons la importància i el sentit que ha tingut per a nosaltres la vida en aquell moment. Hem arribat segons l’equilibri dels dos. Podem dir que l’estructura vectorial de la nostra vida va d’un equilibri a un altre, saltant entre ells i creant aquestes xarxes que ens sostenen. Per això, quan ens manca una d’aquestes dues fletxes en el desplaçament, es trenca el nostre equilibri, aquell que permetia una bona fluència de la vida. Un cop se’ns desorganitza l’estructura, queda afectada per una radical desorientació.
1 comentario:
Som funambulistes de la vida, sempre alerta a no caure, i convertits en trapezistes quan ho fem per pujar el més aviat i segur possible.
Hi ha veritats que no es poden canviar les analitzem com les analitzem. El que passa, passa i punt.
Una abraçada.
Publicar un comentario